Ahir a classe, es va tocar el tema de l'aigua a l'estat apanyó. Tema problemàtic i que suscita declaracions sovint airades dels "professors competents" contra la política realitzada en aquest sentit.
L'any passat, ja una filla-de-la-grandíssima-puta, car no té un altre nom, va dir (entre d'altres coses), que l'Ebre pertany a l'estat, i per tant, d'igual manera a les diferents regions. Per a llegir totes les ximpleries que proferí aquest element, enllaço el fil, al fòrum del Racó Català, que obrí, i un altre fil relacionat.
Ahir, però fou una altra professora, amb molta més educació, però que no deixa d'ésser espanyolista.
Bé, digué que calia que l'Estat exercís exclusivament el control sobre els recursos hídrics, per a redistribuir-los entre les diverses regions de l'estat.
I em pregunto jo, per què ha de donar aigua peremptòriament un territori a un altre, per què aquest darrer no en tingui o dilapidi la quantitat de recursos de que disposa?
Què els països amb excedents d'aigua, cedeixen obligatòriament part dels seus recursos a d'altres? Oi que no?
Si Múrcia, Almeria, i el sud de Catalunya, no disposen d'aigua per a aixecar milers i milers d'urbanitzacions, perquè els països o regions veïnes del nord han de donar-los-en? I també, si no poden estendre el regadiu amb la quantitat d'aigua que llur terra els dóna, perquè altres països els han de traspassar?
Què no veuen que és totalment insostenible i que no s'aguanta per enlloc.
Una de les màximes del capitalisme actual diu: "renovar-se o morir". Això és el que han de fer aquest territoris amb les seves economies (i això ha de fer Castella, respecte a Catalunya i Europa). Per què viure de la caritat de la resta és d'allò més fastigós que hi ha.
L'aigua és un dels grans problemes del segle XXI i ha d'ésser tractat amb raciocini, preservant el bé comú (de tot l'ecosistema).
No comments:
Post a Comment