La gran mentida sobre Espanya

Primer de tot em presento. Em dic Dídac i sóc un amant de Catalunya i de la cultura catalana.

Avui a classe he hagut de suportar (com ve essent habitual) les mentides que perpetuen els espanyolistes per tal de perpetuar la fal·làcia coneguda pel nom d'Espanya.

Estàvem parlant de l'antigüitat dels estats europeus i el professor va incloure Espanya en la llista dels estats més antic, car es constituï en temps de Isabel i Fernando. És completament erroni això i només demostra la incultura del que ho exposa. Espanya com a estat no es fa fundar fins el segle XVIII, quan Felip d'Anjou unificà mitjaçant una guerra de conquesta les corones castellano-lleonesa i catalano-aragonesa, que fins aleshores havien romàs estats independents malgrat compartir rei.

És, per tant, una acció il·legal (car estava al marge de l'òrgan de govern català: la Generalitat). A més a més, es fa imposant les lleis i la llengua castellanes a tot el territori, volent exterminar Catalunya com a poble. Cal dir, però, que a d'altres territoris peninsulars, com Navarra i el País Basc, la situació fou molt diferent.

Per altra banda el professor semblava manifestar certa satisfacció al parlar dels processos d'independència d'algunes nacions sense estat, com els estats bàltics, Grècia, o Sèrbia (de l'Imperi Otomà). Per suposat, obvià fer cap referència a les nacions basca o catalana.

I acabà dient que no canviarà en els propers anys el mapa polític europeu.

Doncs s'hi haurà de posar fulles, com tots els impresentables dels imperialistes espanyols que volen negar sistemàticament l'existència dels pobles català, basc i portugallec, i que ha genocidat el poble lleonès i el poble aragonès.

Dic espanyols i no castellans, per no tacar el treballs dels castellanistes no imperialistes i respectuosos amb tots els pobles.



Això no és tot (ara ve el millor), car a una altra assignatura, parlant de la industrialització de l'estat espanyol, s'havia de tocar, lògicament el cas del Principat de Catalunya. Doncs bé, primer la professora digué que la primera regió de l'estat en industrialitzar-se fou Andalusia, car Andalusia comptava amb una protoindustria i Catalunya, no, cosa que no s'aguanta per enlloc.

Després justificà l'èxit de l'industrialització catalana fou es degué a la primogenitura, car només hi havia un hereu de les terres de conreu i la resta havien de buscar-se una altra ocupació. Molts d'elles foren enviats a França, i d'allà importaren l'espèrit empresarial. Una altra cosa que no té cap ni peus, car Catalunya, des de l'edat mitjana ja poseïa una burguesia important, i una economia florent, basada en el comerç. Cert és que gran part d'aquesta capacitat la pergué els segles XVI i XVII, però al segle XVIII tornà a recuperar en part l'esplendor econòmic, havent-hi una indústria tèxtil de les més importants del món.



En fi, ja em desfogaré amb el treball soble la CAC, que ho realitzaré sota una visió catalana i només catalana, presentant aquest territori com part d'un país, anomenat Catalunya o Països Catalans